Xavier Simó és president de la Comissió d’Emprenedoria del 22@Network Barcelona i un referent a la dinamització de l’ecosistema innovador de Barcelona. Des del seu rol, ha impulsat el contacte entre empreses, startups i institucions, i recentment també col·labora amb ERIA com a mentor del programa d’acceleració. Des d’ERIA conversem amb ell sobre l’evolució del districte 22@, els reptes de l’ecosistema emprenedor i el paper clau de la connexió entre corporacions i startups.
Creus que el 22@ ha sabut evolucionar des dels seus orígens industrials fins a esdevenir un veritable pol d’innovació urbana?
El districte 22@ ja va néixer amb l’objectiu de transformar el sòl industrial de la ciutat en una nova economia del coneixement —com es deia fa vint anys—, capaç d’aportar més valor, atraure professionals de diversos sectors i impulsar una consciència social i ecològica molt més adequada per a una ciutat del segle XXI. Per tant, aquesta evolució ja s’ha produït.
Quins són els principals èxits i què queda pendent?
Els principals èxits han estat tres: primer, atraure empreses basades en el coneixement convençudes que la innovació és clau pel seu creixement; segon, demostrar el valor del contacte constant i la proximitat que genera el 22@Network —el famós networking— tant per a directius com per a empleats; i tercer, la remodelació i modernització del parc empresarial.
Encara hi ha reptes pendents: fomentar la presència de residents perquè el 22@ sigui també un lloc per viure-hi, impulsar les proves d’innovació amb el sandbox previst per a finals d’any i reforçar la connexió internacional amb altres districtes i hubs d’innovació per convertir-nos en un punt d’entrada per a empreses globals.
Com veieu l’evolució de l’ecosistema emprenedor a Barcelona en els darrers anys, i quins reptes clau detecteu per al futur immediat?
L’evolució de l’ecosistema és molt positiva i els dades ho confirmen. D’una banda, l’Ajuntament ha fet una aposta constant per crear espais d’innovació i emprenedoria. De l’altra, ja comptem amb els primers emprenedors en sèrie amb diversos èxits i també amb la presència d’inversors internacionals en fases inicials, un signe clar de maduresa del sector.
Tot i així, encara hi ha reptes importants: apropar les empreses mitjanes a les startups per impulsar col·laboracions, afavorir el tech transfer dels centres de recerca i universitats perquè més deep-tech arribi al mercat, i fomentar una nova generació d’emprenedors de tots els sectors basada en la propietat intel·lectual.
Quina importància té la connexió entre el teixit emprenedor i les grans empreses per generar una innovació que sigui realment transformadora?
És un dels grans reptes de futur de l’ecosistema emprenedor. Les grans empreses, per la seva dimensió i responsabilitats amb clients i inversors, no poden adaptar-se fàcilment al canvi constant de la tecnologia i dels models de negoci. Per això necessiten estar en contacte amb les startups, que els permet anticipar-se i preparar-se pels propers canvis. Alhora, els emprenedors necessiten la col·laboració de les grans empreses per validar-se al mercat. Molts projectes transformadors, si arriben massa d’hora, poden no encaixar i acabar morint.
Com valoreu iniciatives com ERIA dins d’aquest ecosistema?
ERIA és un bon exemple del que pot fer una empresa històrica com Estabanell: partir d’un mercat local i cercar solucions globals per competir amb grans corporacions internacionals. Encara és al principi del camí, però té potencial per convertir-se en un referent mundial.
Què aportin aquestes iniciatives a lestratègia dinnovació de la ciutat?
ERIA aporta el coneixement acumulat d’una empresa històrica del sector energètic i, alhora, actua com a pol d’atracció per a nous emprenedors nacionals i internacionals.
Has estat mentor de diverses startups del programa d´acceleració d´ERIA. Quins aspectes destacaries del seu enfocament i metodologia?
Tot i que acabo de començar com a mentor, és nota que ERIA s’ha sabut envoltar d’un equip madur i amb molta experiència en acceleració de projectes. Això es reflecteix a l’alt nivell dels mentors i del programa.
Des de la teva experiència, quins són els factors clau que determinin si una startup pot escalar amb èxit a sectors complexos com el de l’energia?
Per escalar ràpidament calen tres factors clau: arribar al mercat al moment adequat, tenir un model de negoci simple (que no vol dir senzill) i accés a la finançament necessari per créixer.
Quin consell donaries a les startups que volen col·laborar amb corporacions com a Estabanell amb programes d’open innovation?
El primer consell és tenir una mentalitat oberta. La col·laboració pot començar amb una prova de concepte, però pot ser la porta dentrada a un mercat. El segon és entendre que l’open innovation és com un ball de saló: totes dues parts han de gaudir de la col·laboració, i si una no aconsegueix les seves expectatives, cal revisar-la. El tercer, assumir que aquests programes són un autèntic màster: impliquin superar obstàcles legals, problemes operatius i barreras tècniques que preparin les startups per entrar amb més força al mercat.
