Ana Simon és mànager de Disrupció i Innovació Oberta a ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya. Des del seu rol, treballa per connectar corporacions, startups i centres tecnològics amb l’objectiu d’accelerar l’adaptació del teixit productiu als grans canvis disruptius. Des d’ERIA conversem amb ella sobre el paper d’ACCIÓ dins l’ecosistema català, els reptes de la innovació oberta i què necessita Catalunya per fer el salt cap a les regions europees líders en innovació.
1.Com definiries el paper d’ACCIÓ dins l’ecosistema d’innovació català?
Catalunya és una regió “Strong Innovator” segons la Comissió Europea, amb un ecosistema tecnològic dinàmic i una base científica sòlida. Però el context global s’ha accelerat: transició verda, digitalització, IA i competència internacional redefineixen les regles del joc.
En aquest escenari, ACCIÓ és una peça estructural de la competitivitat catalana. Actua com a orquestrador i connector entre empresa, tecnologia, capital i mercats globals. No és només suport empresarial, sinó un instrument de política econòmica orientat a impacte: transformar capacitat innovadora en avantatge competitiu real. El seu valor diferencial és combinar proximitat territorial, visió transversal i connexió internacional.
2.Com s’impulsa la innovació oberta des d’una institució pública i quin impacte té?
La innovació oberta ja no és una opció estratègica, és una necessitat estructural. El 68,9% de les empreses innovadores catalanes col·laboren per innovar (Baròmetre ACCIÓ 2025). Però avui la clau no és només innovar, sinó adaptar-se de forma contínua: el ritme de canvi empresarial gairebé s’ha quadruplicat des del 2019 (Accenture).
Des d’ACCIÓ entenem la innovació oberta com un mecanisme d’adaptació accelerada. Obrim les empreses a tecnologies emergents, connectem amb startups, facilitem pilots amb finançament i acompanyem l’escalat amb socis i fons locals, estatals i europeus. En el fons, és una arquitectura per augmentar la velocitat d’adaptació del teixit productiu.
3.Quin percentatge d’empreses fa innovació oberta? I què cal per ampliar-la?
El 68,9% de les empreses innovadores col·laboren. Les grans corporacions solen estructurar més la innovació oberta; les pimes innoven sovint de manera més informal.
El repte, en un país de pimes, és ampliar la base d’empreses que innoven de manera recurrent. Cal reduir complexitat, acompanyar en la definició del primer repte, reduir risc amb proves de concepte i facilitar eines (com la IA) per identificar solucions i partners. Les grans empreses han entès el model; el seu repte és escalar. El del país és fer de la innovació oberta una cultura transversal.
4.Principals barreres per a les grans empreses?
Les principals barreres no són tecnològiques, sinó organitzatives: manca de lideratge clar, desconnexió amb el negoci, por al risc legal o reputacional.
Des d’ACCIÓ ajudem a definir reptes alineats amb l’estratègia, connectem amb l’ecosistema i donem suport a pilots i a l’escalat amb finançament. Es tracta de reduir risc i facilitar implantació real.
5.La innovació oberta és només per a grans corporacions?
No. És imprescindible també per a les pimes, les quals innoven sovint de manera més intuïtiva, menys estructurada, amb recursos més limitats. Catalunya és una economia de pimes: això dona flexibilitat, però menys múscul financer. La innovació oberta permet accedir a tecnologia, talent i capacitats que individualment no podrien desenvolupar. El repte és reduir el cost i el risc de col·laborar.
6.Quines tendències marcaran el futur de la innovació oberta els pròxims anys?
La capacitat d’adaptació serà més rellevant que mai. El que avui és avantatge competitiu pot deixar de ser-ho en mesos.
La gran disrupció té nom: intel·ligència artificial. El 24% de les empreses catalanes de més de 9 treballadors ja han incorporat IA (Baròmetre 2025), però som només a la primera fase. La competitivitat ja no és només productivitat, sinó adaptació tecnològica contínua i generació de nou valor. El sector públic ha de crear condicions per experimentar i escalar més ràpidament.
7.Què tenen en comú els projectes que funcionen?
Lideratge clar, repte estratègic ben definit, implicació del negoci, recursos dedicats, mesura d’impacte i vocació d’escalabilitat.
Les organitzacions d’èxit saben gestionar el negoci actual mentre construeixen el següent. Estar en el present amb un ull posat en el futur.
8.Quins errors habituals cometen les empreses que comencen a treballar amb la innovació oberta?
Tractar la innovació oberta com una moda o acció puntual, llançar reptes difusos, no implicar el negoci, fer pilots sense pensar en l’escalat o esperar resultats immediats.
Sense governança i visió d’implantació, es queda en experiment. Amb mètode i compromís, es converteix en creixement real.
9.Quines competències són clau per liderar processos de transformació?
Gestió de la incertesa, pensament crític i sistèmic, comprensió tecnològica (especialment IA) i humilitat per aprendre constantment.
10.Què ens separa de les regions “Innovation Leaders”?
Tenim base sòlida, però les regions líders combinen alta inversió privada en R+D, grans corporacions globals i sistemes de transferència molt fluids.
El salt requereix dimensió, inversió i escala: més R+D empresarial, col·laboració estable, escalat industrial, simplificació reguladora i projectes tractors d’alt impacte.
11.Com imagines l’ecosistema català en uns anys?
Més internacional, més tecnològic (IA i deep tech integrades), més col·laboratiu i més orientat a impacte social i verd. Amb potencial de lideratge en salut, biotecnologia i transició verda.
Sobretot, un ecosistema que entengui que el valor no és només innovar, sinó adaptar-se de forma continuada. El sector públic haurà d’actuar cada cop més com a arquitecte d’ecosistema.
12. Quin paper pot jugar ERIA?
Si el sector públic evoluciona cap a arquitecte d’ecosistema, calen actors privats que mobilitzin capital i assumeixin risc tecnològic. ERIA, vehicle de corporate venturing d’Estabanell, pot ser una peça clau especialment en l’àmbit de la transició energètica.
Necessitem més corporacions que no només innovin internament, sinó que inverteixin activament en l’ecosistema i connectin innovació amb mercat real. Precisament per aquesta capacitat de combinar innovació, inversió i impacte, Estabanell —a través d’ERIA— va ser reconeguda com a Catalonia Exponential Leader 2025: un programa que identifica empreses catalanes que lideren transformacions disruptives amb ambició global (convocatòria 2026 oberta fins el 6 de març!).
