[et_pb_section fb_built=”1″ admin_label=”section” _builder_version=”4.16″ da_disable_devices=”off|off|off” global_colors_info=”{}” da_is_popup=”off” da_exit_intent=”off” da_has_close=”on” da_alt_close=”off” da_dark_close=”off” da_not_modal=”on” da_is_singular=”off” da_with_loader=”off” da_has_shadow=”on”][et_pb_row admin_label=”row” _builder_version=”4.16″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ custom_padding=”|||” global_colors_info=”{}” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_text _builder_version=”4.27.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
Conversem amb Josemaria Siota, director executiu de l’Entrepreneurship and Innovation Center d’IESE Business School, sobre els anomenats corporate venturing squads i el seu paper com a motor per a la innovaci\u00f3. L’estudi Open Innovation: Corporate Venturing Squads<\/a>, coautoritzat per Josemaria i altres professionals de l’Institut d’Innovaci\u00f3 Oberta i Corporate Venturing de l’IESE<\/a>, inclou exemples il\u00b7lustratius d’aquest tipus de col\u00b7laboracions i dels beneficis que generen. <\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.27.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Qu\u00e8 s\u00f3n els corporate venturing squads i quins beneficis suposen respecte a altres mecanismes d’innovaci\u00f3?<\/strong> [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.27.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n \u00c9s realista pensar en la col\u00b7laboraci\u00f3 real entre corporacions diferents, especialment si s\u00f3n compet\u00e8ncia o volen innovar en el mateix sector?<\/strong> [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.27.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Quins mecanismes poden ajudar que corporacions d’un mateix sector col\u00b7laborin de facto amb aquests squads?<\/strong> [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.27.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Com facilitar que diferents corporacions es posin d’acord per impulsar un projecte conjunt?<\/strong> [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.27.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Aquesta f\u00f3rmula d’innovaci\u00f3 funciona a Espanya? I a Europa? <\/strong> [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.27.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n En la seva investigaci\u00f3 parlen de sis tipus d’esquadrons de corporate venturing. Com categoritzen aquests tipus, i n’hi ha alguns de m\u00e9s recomanables que d’altres? [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.27.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n La innovaci\u00f3 a trav\u00e9s del binomi corporaci\u00f3-startup compta ja amb un ampli recorregut… <\/strong> [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.27.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Cap a on va la innovaci\u00f3 corporate-startup?<\/strong> [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.27.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Quins s\u00f3n els desafiaments i les oportunitats en deep tech?<\/strong> [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.27.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Com definiria l’estat actual de la innovaci\u00f3 en el sector energ\u00e8tic i telco, i quines s\u00f3n les seves assignatures pendents?<\/strong> [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.27.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Quin rol creu que han de desenvolupar hubs d’innovaci\u00f3 com el d’ERIA?<\/strong> [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Conversem amb Josemaria Siota, director executiu de l’Entrepreneurship and Innovation Center d’IESE Business School, sobre els anomenats corporate venturing squads i el seu paper com a motor per a la innovaci\u00f3. L’estudi Open Innovation: Corporate Venturing Squads, coautoritzat per Josemaria i altres professionals de l’Institut d’Innovaci\u00f3 Oberta i Corporate Venturing de l’IESE, inclou exemples il\u00b7lustratius […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":3259,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_seopress_robots_primary_cat":"none","_seopress_titles_title":"Jos\u00e9 Mar\u00eda Siota: Corporate Venturing Squads i la Innovaci\u00f3 Corporativa","_seopress_titles_desc":"Descobreix com l'\u00fas de Corporate Venturing Squads pot millorar la capacitat de les corporacions per generar oportunitats d'innovaci\u00f3 i compartir-ne els costos, segons Jos\u00e9 Mar\u00eda Siota d'IESE.","_seopress_robots_index":"","_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[31],"tags":[],"class_list":["post-3262","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eriainnohub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3262","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eriainnohub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eriainnohub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eriainnohub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eriainnohub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3262"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/eriainnohub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3262\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3323,"href":"https:\/\/eriainnohub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3262\/revisions\/3323"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eriainnohub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3259"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eriainnohub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3262"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eriainnohub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3262"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eriainnohub.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3262"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Els corporate venture squads (CVS) s\u00f3n diverses empreses consolidades que col\u00b7laboren simult\u00e0niament amb almenys una startup. L’estudi d’IESE, basat en 50 exemples de squads d’Am\u00e8rica del Nord, Am\u00e8rica del Sud, Europa i \u00c0sia, identifica cinc beneficis. Segons el 37% de les empreses entrevistades, unir-se a un CVS millora l’acc\u00e9s al dealflow, \u00e9s a dir, m\u00e9s oportunitats i capacitat d’exploraci\u00f3. El 29% de les empreses destaca l’acc\u00e9s a la xarxa, la qual cosa millora la seva posici\u00f3 en l’ecosistema d’innovaci\u00f3. El 26% de les empreses assenyalen l’acc\u00e9s a nous coneixements i millors pr\u00e0ctiques en corporate venturing. Un 4% esmenta la millora de credibilitat i visibilitat, i un altre 4% la reducci\u00f3 de riscos i costos. <\/p>\n
\u00c9s realista i ja est\u00e0 succeint. A l’estudi analitzem 50 squads, molts d’ells del mateix sector. A Su\u00e8cia, per exemple, MobilityXlab reuneix empreses automobil\u00edstiques com CEVT, Polestar, Veoneer i Volvo Cars, i a empreses TIC com Ericsson i Zenseact per col\u00b7laborar amb startups. La clau \u00e9s que cada empresa de l’squad aporti des de diferents parts de la cadena de valor. <\/p>\n
Allunyar-se del core business i incursionar en \u00e0rees adjacents. En general, com m\u00e9s t’acostes al negoci central, m\u00e9s gran \u00e9s la tensi\u00f3, ja que les persones tendeixen a voler m\u00e9s control pel risc associat. Per exemple, en un dels squads analitzats, els socis venien dels sectors telecomunicacions, banca, automoci\u00f3 i energia. Aquests es van enfocar en una \u00e0rea transversal que suposava un desafiament com\u00fa per a tothom: els pagaments. <\/p>\n
Per accelerar el proc\u00e9s s’ ha de buscar, en primer lloc, l’ alineament cap endins: entre el comit\u00e8 de direcci\u00f3, les unitats de negoci i la unitat d’ innovaci\u00f3. La implicaci\u00f3 dels departaments legal i de tecnologia per evitar futurs bloquejos tamb\u00e9 \u00e9s important. Finalment, coordinar-se amb el departament d’R+D per prevenir tensions si les activitats de corporate venturing s’acosten als seus desenvolupaments de productes. Despr\u00e9s, l’ alineament cap enfora, \u00e9s a dir, la coordinaci\u00f3 dels socis de l’ squad: clarificar els objectius i incentius de cada instituci\u00f3 participant, definir els temps i els recursos disponibles. <\/p>\n
S\u00ed, un exemple a Espanya \u00e9s el de la plataforma Energia Positiva+ que inclou empreses energ\u00e8tiques com BP, Enag\u00e1s i Acciona. Un altre exemple va ser el repte per aconseguir la descarbonitzaci\u00f3 que van emprendre Repsol i Galp. A nivell europeu, IESE \u00e9s un dels socis de la iniciativa EU-LAC Digital Accelerator per fomentar la col\u00b7laboraci\u00f3 de startups i corporacions entre Europa, Am\u00e8rica Llatina i el Carib. A dia d’avui ja comptem amb m\u00e9s de 40 corporacions d’aquestes regions col\u00b7laborant exitosament. <\/p>\n
<\/strong>Es categoritzen en base a dues variables: en l’eix horitzontal, el tipus d’activitat (scouting, testing, investing), i en l’eix vertical, la freq\u00fc\u00e8ncia (puntual o recurrent). D’ aquestes variables sorgeixen els sis tipus de squads: forces d’ exploraci\u00f3, plataformes d’ exploraci\u00f3, proves de concepte conjuntes, associacions, coinversions i fons comuns. La millor opci\u00f3 dep\u00e8n de l’estrat\u00e8gia i del prop\u00f2sit, ja que no es tracta d’un model \u00fanic. \u00c9s essencial tenir clar el “per qu\u00e8”. Alguns mecanismes solen donar m\u00e9s resultats en uns indicadors que en d’altres. <\/p>\n
Entendre el context hist\u00f2ric i geogr\u00e0fic \u00e9s clau. Des de 1914, empreses com General Motors i DuPont ja practicaven corporate venturing, per la qual cosa aquesta pr\u00e0ctica no \u00e9s nova. Pel que fa al context geogr\u00e0fic, la maduresa del corporate venturing varia segons la regi\u00f3. A Am\u00e8rica Llatina, l’adopci\u00f3 va passar del 23% el 2019 a 40% el 2021. Al sud-est asi\u00e0tic, el 2022, l’adopci\u00f3 mitjana va ser del 55%, amb el Jap\u00f3 liderant amb un 95%. A Europa, l’adopci\u00f3 est\u00e0 entre el 75% i el 85% aproximadament. <\/p>\n
El corporate venturing s’est\u00e0 sofisticant. Detecto tres tend\u00e8ncies. En primer lloc, el mecanisme venture client ha guanyat popularitat i el seu nivell de creixement en adopci\u00f3 ha superat la incubadora corporativa en reduir temps i costos entre 3 i 5 vegades de mitjana. En segon lloc, l’\u00fas de squads, ha augmentat les opcions de les corporacions per generar oportunitats i compartir costos, enfortint la sostenibilitat del seu model. L’\u00faltima tend\u00e8ncia, \u00e9s el corporate venturing en deep tech (tecnologies com intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, rob\u00f2tica, materials avan\u00e7ats o computaci\u00f3 qu\u00e0ntica), que ha crescut significativament, especialment al sud-est asi\u00e0tic. <\/p>\n
Europa alberga el 21% dels millors centres d’investigaci\u00f3 i m\u00e9s de 3 milions de patents, tot i que el 95% d’aquestes patents estan inactives. No obstant aix\u00f2, el 5% actiu impacta en prop del 40% del PIB europeu. Activar nom\u00e9s un 5% addicional d’aquestes patents podria tenir un impacte econ\u00f2mic significatiu. Un estudi que vam desenvolupar al costat de la Comissi\u00f3 Europea, va assenyalar la falta de finan\u00e7ament per a proves de concepte en aquests emprenedors deep tech. No obstant aix\u00f2, des del 2016, les inversions corporatives en startups han crescut entre 2 i 4 vegades. Qu\u00e8 passaria si connectem l’apetit corporatiu per innovaci\u00f3 de startups amb la set de recursos d’aquestes companyies en les seves etapes primerenques? <\/p>\n
Hi ha una oportunitat en aquests dos sectors gr\u00e0cies al corporate venturing en deep tech. Europa destaca per transformar finan\u00e7ament en recerca, per\u00f2 falta avan\u00e7ar en el proc\u00e9s invers: portar la recerca cap al finan\u00e7ament, \u00e9s a dir, la transfer\u00e8ncia de tecnologia. Un exemple \u00e9s el Barcelona Deep Tech Summit, en qu\u00e8 IESE \u00e9s partner, que reuneix milers de corporacions, inversors, emprenedors i policymakers -dins de l’Smart City Congress- per explorar la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica. Un altre cas \u00e9s l’European Innovation Council Scaling Club, en el qual tamb\u00e9 som socis, que t\u00e9 com a objectiu convertir 100 scaleups de deep tech en empreses robustes que sobrepassin els mil milions de valoraci\u00f3 cadascuna durant els pr\u00f2xims quatre anys, amb el suport d’una xarxa de corporacions, inversors, policymakers i experts. <\/p>\n
ERIA treballa amb una doble estrat\u00e8gia de push i de pull. Des del push, actuant com un radar de tend\u00e8ncies per identificar oportunitats. Des del pull, mantenint el contacte directe amb les unitats de negoci d’Estabanell per intentar resoldre els problemes que formen part del seu dia a dia. <\/p>\n