Quan rebem la factura de la llum, paguem no només per l’energia que hem consumit, sinó també pel moment en què l’hem consumida. El sistema elèctric té moments de molta demanda —quan moltes llars concentren el consum al mateix temps— i moments en què la generació renovable és abundant. La flexibilitat energètica consisteix precisament a adaptar el consum a aquests moments: reduir o desplaçar determinats usos quan el sistema ho necessita i aprofitar les hores amb més disponibilitat d’energia renovable o millors senyals de preu.
La majoria de llars espanyoles encara no disposen de plaques fotovoltaiques, vehicle elèctric o sistemes avançats de gestió energètica. Tot i això, existeix un enorme potencial de flexibilitat en habitatges amb consums moderats i potències contractades d’entre 3 i 7 kW. Si volem que la flexibilitat deixi de ser una oportunitat reservada a una minoria i es converteixi en una realitat massiva, cal començar precisament per aquestes llars. És aquí on apareix el concepte de microflexibilitat domèstica.
La microflexibilitat consisteix a aprofitar petits ajustos en els consums quotidians per generar valor tant per al consumidor com per al sistema elèctric. Individualment, l’impacte pot semblar limitat. Però quan milers o milions de llars participen de manera coordinada, el resultat pot ser molt significatiu.
El primer pas és entendre com consumeix cada llar. Les dades de consum, les tarifes, els patrons horaris i les preferències dels usuaris permeten identificar oportunitats d’optimització. Aquesta primera capa pot traduir-se en recomanacions personalitzades, avisos o suggeriments per reduir costos i millorar l’eficiència.
Però la flexibilitat real apareix quan aquestes recomanacions es poden convertir en accions.
Per aconseguir-ho cal algun mecanisme capaç d’actuar sobre dispositius darrere del comptador. Pot ser un controlador de climatització, un endoll intel·ligent, un relé o un sistema de gestió energètica domèstica. L’objectiu no és transformar completament l’habitatge, sinó incorporar eines senzilles que permetin gestionar determinats consums sense afectar el confort.
La climatització és probablement el millor exemple. És un dels consums més importants de moltes llars i, al mateix temps, ofereix un ampli marge per a la gestió intel·ligent. Petits ajustos en la temperatura o en els horaris de funcionament poden generar estalvis i flexibilitat sense que l’usuari percebi canvis significatius.
Aquesta aproximació també permet construir una relació diferent entre comercialitzadora i client. Històricament, la relació s’ha limitat principalment a la factura. La microflexibilitat obre la porta a una relació basada en serveis, acompanyament i suport en la presa de decisions energètiques.
Tanmateix, la tecnologia no és suficient. Qualsevol proposta de microflexibilitat ha de construir-se sobre la confiança. Els usuaris han de mantenir el control dels seus dispositius, entendre què està passant i poder activar o desactivar el servei quan ho considerin oportú.
Consentiment, transparència i simplicitat són elements tan importants com els algoritmes o els dispositius connectats.
Per aquest motiu, des d’ERIA InnoHub explorem solucions capaces de combinar dades, automatització, experiència d’usuari i control del client per portar la flexibilitat energètica al mercat residencial majoritari. El repte no és només identificar flexibilitat potencial, sinó convertir-la en flexibilitat activable i escalable.
La flexibilitat residencial del futur probablement no començarà amb una llar perfectament electrificada. Començarà amb milions de petites decisions i petites actuacions sobre consums quotidians. I és precisament aquí on la microflexibilitat pot jugar un paper determinant.
