Durant els darrers anys, les bateries domèstiques han estat associades principalment a les instal·lacions fotovoltaiques. La seva funció era clara: emmagatzemar excedents solars per utilitzar-los quan la producció disminuïa.
Però aquesta visió deixa fora una gran part del mercat residencial.
La majoria de llars espanyoles no disposen de fotovoltaica pròpia. Moltes viuen en edificis plurifamiliars, tenen espai limitat o no poden afrontar les inversions necessàries per electrificar completament l’habitatge. Tot i això, aquestes llars també podrien beneficiar-se de noves formes d’emmagatzematge energètic.
Això planteja una pregunta interessant: com hauria de ser una bateria pensada per al mercat massiu?
La resposta probablement és molt diferent de les solucions que avui dominen el mercat.
Les bateries per al mercat residencial majoritari haurien de ser més compactes, més assequibles i més senzilles d’instal·lar. Haurien d’adaptar-se a habitatges amb potències contractades d’entre 3 i 7 kW, consums moderats i espai disponible limitat.
També haurien de respondre a necessitats diferents.
Sense fotovoltaica, el valor d’una bateria no pot basar-se exclusivament en l’autoconsum. Cal explorar altres casos d’ús: optimització tarifària, desplaçament de consum entre franges horàries, reducció de pics de demanda, suport parcial davant incidències o preparació per a futurs serveis de flexibilitat.
Aquest canvi de perspectiva és important. La bateria deixa de presentar-se com una eina d’autosuficiència energètica i es converteix en un instrument de control i optimització.
Però perquè això sigui viable, cal anar més enllà dels missatges comercials habituals.
Les mètriques que realment importen no són només la capacitat nominal o l’estalvi mensual estimat. També cal analitzar quants kWh es desplacen anualment, quants cicles útils realitza la bateria, quin és el cost real per cicle i quin valor aporta en cada ús.
Aquest enfocament permet avaluar de manera més rigorosa si una determinada solució és capaç de generar valor sostenible per al client.
Naturalment, encara existeixen barreres importants.
La primera és econòmica. Encara que els costos de les bateries han disminuït de manera significativa durant els darrers anys, continuen representant una inversió rellevant per a moltes famílies.
La segona és comercial. Molts consumidors continuen associant les bateries exclusivament a la fotovoltaica o al backup. Construir una proposta de valor diferent requereix educació, comunicació i experiències d’ús fàcils d’entendre.
La tercera és regulatòria i de mercat. Els mecanismes de flexibilitat residencial encara es troben en una fase inicial de desenvolupament i caldrà avançar en aspectes relacionats amb l’agregació, la mesura i la valorització dels recursos distribuïts.
Precisament per això resulta interessant començar a experimentar ara.
Explorar bateries compactes no consisteix simplement a reduir la mida d’un producte existent. Significa repensar el cost, la instal·lació, el model de negoci, els serveis associats i la seva integració amb altres recursos energètics presents o futurs.
Des d’ERIA InnoHub considerem que aquest és un dels àmbits amb més potencial per als pròxims anys. No perquè totes les llars necessitin una bateria avui mateix, sinó perquè entendre quines característiques haurien de tenir aquestes solucions ens ajudarà a construir productes adaptats a la realitat del mercat residencial.
La gran pregunta no és si les bateries tindran un paper en la transició energètica. La pregunta és quines bateries seran capaces d’arribar a milions de llars que encara no formen part del model energètic més avançat. Trobar aquesta resposta és precisament un dels reptes que volem explorar.
