Jesús Buenafuente dirigeix l’Oficina Exterior de Comerç i Inversions de Catalunya a Silicon Valley, des d’on acompanya empreses catalanes en la seva entrada i creixement als Estats Units i connecta l’ecosistema català amb les principals tendències tecnològiques. En aquesta entrevista amb ERIA, parla dels reptes de fer el salt al mercat nord-americà, de la percepció de Catalunya com a pol d’innovació i del protagonisme creixent de l’energia, les xarxes i l’emmagatzematge en l’era de la IA.
1. Quina és la missió de l’Oficina Exterior de Comerç i Inversions de Catalunya a Silicon Valley i com acompanyeu les empreses catalanes que volen créixer als Estats Units?
La nostra missió és connectar l’empresa catalana amb el principal pol d’innovació tecnològica del món. Ho fem en dues direccions: d’una banda, ajudem startups i empreses innovadores a validar el mercat, aterrar i créixer als Estats Units. De l’altra, fem d’antena d’innovació perquè el teixit empresarial català conegui de primera mà les tendències i tecnologies que marcaran el futur. En paral·lel, també treballem molt proactivament perquè empreses nord-americanes inverteixin i creïn ocupació a Catalunya.
2. Quin perfil tenen les startups catalanes que arriben a Silicon Valley? En quina fase es troben i quins objectius acostumen a perseguir?
Són startups tecnològiques que ja han validat el producte i ja tenen clients a Europa i Llatinoamèrica, sovint després d’una ronda de finançament seed o sèrie A. Predominen les empreses de software B2B, la IA aplicada, la salut digital i el deep tech. La majoria són born global: pensen a operar internacionalment des del primer dia. I tenen una diferenciació molt clara que sovint neix d’anys d’R+D+i o de la seva connexió amb centres de recerca com el Barcelona Supercomputing Center i les universitats catalanes. A més, la IA sol ser una peça central del seu producte i operacions.
3. Quins són els principals reptes que afronten les startups catalanes quan intenten entrar o consolidar-se al mercat nord-americà? Com ens veuen els americans, confien en nosaltres?
El primer és subestimar la mida i la complexitat del mercat: els EUA tenen una població similar a la de la UE i no són un sol mercat, sinó que cada estat és diferent, per la qual cosa cal saber on i a qui vendre primer. El segon és el relat: competeixes amb milers d’empreses internacionals i cal explicar molt clarament quin problema resols i per què el resols millor que la teva competència. El tercer és el compromís: per tenir èxit cal trepitjar el terreny, sovint amb un founder instal·lat aquí. En conseqüència, calen recursos per aguantar cicles de venda i d’inversió que solen ser molt llargs. Per últim, cal tenir capacitat de pivotar i integrar el feedback del mercat molt ràpidament. Slack n’és un bon exemple: van desenvolupar un videojoc que no va funcionar, però l’eina de xat que havien creat per coordinar-se internament va acabar sent el producte que tenia demanda del mercat.
Pel que fa a la confiança, partim d’una bona reputació tècnica. Les startups europees les veuen com a sòlides, amb equips d’enginyeria molt bons i productes potents. El dubte dels americans no és si sabem fer tecnologia, sinó si anem de debò. Un inversor o un client americà es preguntarà si l’empresa es quedarà als EUA, si tindrà equip aquí, si podrà rebre suport al client en horari local i si serà prou ambiciosa. Aquesta confiança es guanya a través de recomanacions d’altres empreses americanes, inversions de VC locals, una estructura societària que els hi resulti familiar (sovint una C-Corp a Delaware) i, sobretot, tenint algú de l’equip treballant al país.
4. Quina percepció té l’ecosistema de Silicon Valley sobre Catalunya com a pol d’innovació i com a origen de talent i startups?
Tradicionalment, la majoria d’americans han relacionat Barcelona amb el turisme, Gaudí, el Barça i la gastronomia. Catalunya, com a marca, és menys coneguda que Barcelona. Tanmateix, això està canviant. Dins la comunitat tecnològica de Silicon Valley, Barcelona és coneguda com un dels hubs d’startups més dinàmics d’Europa i el talent català, especialment tècnic i científic, està molt ben valorat. Hi ha una gran comunitat de professionals catalans treballant a les big tech i a les startups de Silicon Valley.
Com a exemple del que comento, Barcelona és la tercera ciutat del món en captació d’inversió estrangera en IA, només per darrere de Londres i Singapur, i la primera de la UE. El repte és passar de ser «un gran lloc per viure i contractar» a ser «el lloc on neixen les empreses globals».
5. Què diferencia Silicon Valley d’altres ecosistemes d’innovació internacionals, especialment pel que fa a la relació entre startups, corporacions, universitats i inversors?
La densitat de connexions i la velocitat amb què circulen el talent, les idees i el capital. La Universitat d’Stanford n’és l’exemple típic, ja que de la seva xarxa d’alumni en van sortir HP, nascuda en un garatge de Palo Alto, o Google. Les grans corporacions no només compren tecnologia, sinó que inverteixen en startups a través dels seus fons, com el d’NVIDIA. Acceleradores com Y Combinator, per on van passar Airbnb o Stripe, o Plug and Play fan de pont entre tots aquests actors. A més, el capital es recicla: els founders que tenen èxit es converteixen en inversors i mentors de la generació següent. La «PayPal mafia», que després va impulsar Tesla, LinkedIn o YouTube, n’és el cas més conegut.
D’altra banda, la cultura és molt oberta i la gent comparteix informació, contactes i feedback sense esperar res a canvi. I l’alta tolerància al fracàs que hi ha és difícil de trobar en altres llocs. De fet, es valora molt positivament haver tancat diverses empreses, ja que s’entèn que s’ha guanyat experiència i s’ha après dels errors.
6. Més enllà de la IA, quines tendències tecnològiques o de negoci estan marcant l’agenda a Silicon Valley i creieu que tindran més impacte a curt termini?
Estem veient molta inversió en robòtica i «IA física», principalment en robots que treballen en entorns reals. Waymo, Zoox o Nuro operen vehicles autònoms i estan creixent ràpidament. Fins i tot hi ha startups com Tau Robotics que ofereixen robots de neteja a domicili.
També destacaria l’energia, empesa per la demanda elèctrica dels centres de dades, que ha tornat a posar al centre del debat la xarxa, l’emmagatzematge i fonts com la geotèrmia o la nuclear avançada.
Les tecnologies de defensa estan guanyant molt de pes, i no només als EUA.
7. Quin paper hi juga l’energia en el sector de la IA?
La IA ha convertit l’accés a l’electricitat en un coll d’ampolla i s’ha disparat l’interès per solucions de gestió de xarxa, emmagatzematge i digitalització de les distribuïdores. Per a empreses i startups catalanes del sector és una finestra d’oportunitat perquè el coneixement europeu en integració de renovables i xarxes intel·ligents es valora molt aquí. Veiem que les utilities nord-americanes busquen solucions per modernitzar-se.
8. Podeu compartir algun exemple o aprenentatge d’empreses catalanes que hagin aprofitat bé la seva connexió amb Silicon Valley?
Kompyte és un bon exemple. A través d’ACCIÓ, aquesta startup catalana va participar a la fira TechCrunch Disrupt de San Francisco. Va captar $150.000 i va entrar a l’acceleradora americana 500 Startups. El 2022 la va adquirir Semrush, que va acabar obrint un hub a Barcelona. Des d’ACCIÓ seguim organitzant una missió anual de 10 startups catalanes al TechCrunch Disrupt.
L’aprenentatge seria que Silicon Valley premia la constància i la presència. I la presència catalana a Califòrnia no és només tecnològica, sinó que hi té arrels històriques. Freixenet es va establir a Sonoma als anys vuitanta amb Gloria Ferrer i Codorníu tenia el celler Artesa. Torres va crear Marimar Estate a Sonoma el 1986. En la indústria de la salut, Grifols té plantes de producció a Los Angeles i Emeryville i més de 13.000 empleats als EUA. El missatge de fons és que les empreses catalanes que triomfen aquí ho fan amb vocació de llarg termini i arrelament local.
9. Quin consell donaries a una startup catalana que es planteja fer el salt als Estats Units per primera vegada?
Que hi vingui presencialment. Els EUA i, en particular, Silicon Valley són un entorn profundament relacional, si bé des de fora no ho sembla. La confiança es construeix fent un cafè, assistint a esdeveniments o fent reunions cara a cara. Si els inversors o els clients no et veuen, és pràcticament impossible obrir mercat o aixecar una ronda de finançament des de la distància. Sempre recomanem que almenys un founder vingui a passar temps aquí, no només a fer visites o fires puntuals. Per exemple, l’agost és un bon mes per venir: és una època tranquil·la a Catalunya, però activa als EUA.
A partir d’aquí, cal tenir un pitch i tot el material comercial adaptat al mercat nord-americà, una estructura societària pensada per créixer aquí i, sobretot, paciència. I no fer-ho sols: la xarxa d’ACCIÓ i la comunitat catalana dels EUA hi som per ajudar.
